"T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense."
Ovidi Montllor
dijous, 17 de febrer del 2011
dimecres, 9 de febrer del 2011
00:01
Avinentesa, L'. [...]
També: no són avinents la majoria de diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana, car a més de cinquanta per cent no trobes el que busques o si ho trobes és en un estat deplorable. Tampoc ho és la Direcció General de Política Lingüística, car fa tot el contrari del que figura que hauria de fer: és un destorb greu. Ara: satisfà l'instint profund i tàcit de la nostra comuna: fer moltes coses per tal de no només no fer res, ans de col·laborar activament a l'autodestrucció, que és una manera de destrucció general, del Tot. Aquest fóra l'aspecte positiu de la seva tasca. Que, d'altra banda, tothom li reconeix. Per exemple: entre d'altres reeiximents cal assenyalar haver aconseguit l'alienació de tot el jovent, que ara parla amb ardor, exclusivament, la llengua dels nostres enemics. Haver apartat el català dels mitjans de comunicació moderns. Haver donat una palingenèsia al comport antic, general i clàssic de no fer res que sigui o pugui ser responsable, comprometedor... D'aquí deriva la magnífica pau social de què gaudim, que només pot servir per una ulterior explosió violenta. Però, fidels a la tradició, obviem aquesta falsa alarma i pensem “qui dia passa, any empeny”.
També: no són avinents la majoria de diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana, car a més de cinquanta per cent no trobes el que busques o si ho trobes és en un estat deplorable. Tampoc ho és la Direcció General de Política Lingüística, car fa tot el contrari del que figura que hauria de fer: és un destorb greu. Ara: satisfà l'instint profund i tàcit de la nostra comuna: fer moltes coses per tal de no només no fer res, ans de col·laborar activament a l'autodestrucció, que és una manera de destrucció general, del Tot. Aquest fóra l'aspecte positiu de la seva tasca. Que, d'altra banda, tothom li reconeix. Per exemple: entre d'altres reeiximents cal assenyalar haver aconseguit l'alienació de tot el jovent, que ara parla amb ardor, exclusivament, la llengua dels nostres enemics. Haver apartat el català dels mitjans de comunicació moderns. Haver donat una palingenèsia al comport antic, general i clàssic de no fer res que sigui o pugui ser responsable, comprometedor... D'aquí deriva la magnífica pau social de què gaudim, que només pot servir per una ulterior explosió violenta. Però, fidels a la tradició, obviem aquesta falsa alarma i pensem “qui dia passa, any empeny”. Miquel Bauçà
El canvi (1998)
dilluns, 7 de febrer del 2011
DIVISA
L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,
i el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor la sal de la terra.
i l’espasa ferma.
Joan Salvat Papasseit
La gesta dels estels (1922)
diumenge, 6 de febrer del 2011
19:28
No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
Vicent Andrés Estellés
Llibre d'exilis (1971)
dimarts, 25 de gener del 2011
01:12
No escanyis la petita que viu, rebel, en mique m'incita al candor, a encendre la mirada,a estrenar boscos on els llops fan niti a creure en el poder de les paraules:insecte extrany que fins i tot clavata la seva minúscula raneraimpenitent arborael repte del seu vol.
Maria Mercè Marçal
Desglaç (1984-1988)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)